L'avantprojecte - Un peix avarat a l'arena

La solució oferta per Francisco Mangado pel Palau de Congressos de Palma es pot interpretar en termes de dos grans traços que discorren segons els límits nord i sud de la parcel·la que hi ha davant la mar. Dos traços de muralla desposseïts de densitat física, però dotats d'intensitat funcional i significació arquitectònica.

Un està orientat al nord i conté tots els serveis de suport als usos principals, i també els accessos de subministrament i personal. Però el més important, el que està orientat al sud i a la mar, és una façana profunda, constituïda per un entramat vertical dens que rememora la densitat de les muralles, de quatre metres de profunditat, que evita la il·luminació directa de l'interior, però que permet col·locar-hi escales, algunes de mecàniques, que, en pujar-les o davallar-les, deixen veure l'horitzó marítim. Aquests elements de comunicació es manifesten a l'exterior com grans pantalles de vidre incrustades en el conjunt de la trama.

Elevades en el darrer nivell, hi ha les sales de congressos i un gran restaurant amb vistes obertes a la mar. Aquests usos estan directament connectats al cos de l'hotel mitjançant un pont que permet el funcionament integrat amb una planta intermèdia a l'hotel d'ús públic. Hi ha gimnàs, piscina, centre termal i també un altre restaurant, que es poden entendre com una continuïtat amb els usos ja descrits a l'edifici de congressos.

Les sales de congressos estan pensades amb la idea que permetin el màxim grau d'ús i flexibilitat. A més d'utilitzar-les per a grans congressos (amb una capacitat aproximada per a 2.400 persones), hi ha la possibilitat de convertir-les en un auditori. Totes les sales també es poden dividir mitjançant plafons mòbils i d'aquesta manera es poden fer simultàniament congressos menors.

La materialització de tot el conjunt pretén, d'una banda, utilitzar la llum de Palma i crear un sistema de reflexos i ombres marcades. De l'altra, la idea és configurar un gran peix jacent, encallat a la vorera de la mar, de formes i geometries definides però de trànsit suau, que explica la geometria contínua de la coberta, només buidada al la terrassa del restaurant, que apareix com un gran mirador amb vistes directes a la mar i al bulevard costaner.